El nostre entorn
La masia Bartomeu ocupa una superfície de 30 Ha. I està situada en cotes d’entre 28 i 50 m sobre el nivell del mar.
La seva superfície està coberta per conreus de vinya, oliveres i garrofers i un bosc mediterrani de pi blanc i garric i amb una important presencia de margalló i algunes alzines. Tot plegat forma una illa de vegetació en una zona urbanitzada, que serveix de refugi a la fauna cada vegada més pressionada per l’home.
L’any 2001, sensibilitzats per la progressiva degradació del nostre entorn i amb l’esperit de preservar la seva biodiversitat, vàrem aconseguir ser declarats REFUGI DE FAUNA SALVATGE pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb una superfície total de 50 Ha.
El 2012 hem iniciat la conversió de tots els cultius al conreu ecològic, sota el control del Consell Català de la Producció Ecològica (CCPAE), el cultiu ecològic exclou tot tipus de tractaments amb productes quimicosintètics (herbicides, pesticides i adobs) que perjudicaven també la nostra fauna a fi de mantenir l’equilibri ecològic.
Flora.
Està composta per plantes que poden resistir les condicions de sequedat estiuenques.
En el paisatge predominà el bosc mediterrani on l’arbre més abundant es el pi blanc, però també hi veurem alzines i oliveres bordes.
El sotabosc és compacte, espès i punxós, amb plantes de fulles petites i dures com garric, el llentiscle o mata, les estepes i l’arítjol són predominants en el paisatge així com el margalló, l’única palmera europea, i l’atzavara americana.
A la primavera floreixen les plantes aromàtiques com l’espígol, la farigola, el romaní i algunes orquídies salvatges (Ophrys Lutea i Ophrys Sphegodes), i a l’hivern les flors del bruc.
Fauna.
Les espècies animals presents són nombroses, especialment insectes, ocells i alguns petits mamífers, amfibis i rèptils. Moltes són espècies autòctones declarades protegides en la Llei de protecció dels animals de la Generalitat de Catalunya.
Destaquem el gat mesquer (Genetta geneta), la guineu comuna (Vulpes vulpes), el porc senglar (Sus scrofa) aus rapinyaires com l’esparver vulgar (Accipiter nisus), l’aligot comú (Buteo buteo), l’ òliba (Tyto alba), el xot ( Otus scops), el mussol (Athene noctua) i l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus ).
També és un refugi per dos espècies de llangardaix: el comú (Lacerta lepida) i el verd (Lacerta viridis), i d’aus migratòries com els puputs (Upupa epops), els abellerols (Merops apiaster), els falciots (Apus apus) i les orenetes (Hirundo rustica).
Disposem i mantenim una bassa natural d’aigua que serveix d’abeurador durant l’estació seca i on s’ observen diferents espècies de serps tant d’aigua (Natrix natrix) com culebres (gen. Coronella) i serps blanques (Elaphe scalaris) i amfibis com el gripau d’ esperons (Pelobates cultripes), el gripau comú (Bufo bufo) i diferents espècies de granotes.
Clima.
Típic mediterrani, amb estius calents i secs amb una mitjana de 25º, i tardors plujoses i amb dies sovint ventosos.
Els hiverns són suaus i temperats per la proximitat del mar amb una mitjana de 10 ºC i glaçades molt poc freqüents.
Temperatura mitjana anual de 16,6 ºC
Mitjana de temperatura màxima de 22,2ºC
Mitjana de temperatura mínima de 11,6ºC
La precipitació anual és escassa (200 a 600 mm/any) i sempre concentrada a la tardor, amb pluges intenses i a vegades, torrencials.
D’octubre a abril bufa el mestral ( de component nord-oest). És un vent eixut i tebi.
A l’estar situats en un turó, s’alternen els dos vents predominants: la marinada és el vent que bufa de la mar cap a terra des de el migdia fins que es fa fosc, després d’un període de calma comença a bufar el terral en direcció contraria, cap el mar. Tots aquets factors creen un microclima especial, les plantes reben humitat del mar però estan ben airejades.
Sòl.
El sòl és calcari, molt permeable però de gran diversitat en diferents zones de la masia.
En gran part de la finca està format per una capa de terra prima que cobreix una roca molt tova anomenada “tapassot” que dificulta el conreu, és en aquesta capa de terra més minsa i pobra on es conreen els garrofers.
La roca mare aflora en el bosc i històricament va ser utilitzada com a pedrera. Les oscil·lacions del nivell del mar durant el quaternari ens ha deixat restes de fòssils com a testimoni que aquestes terres estaven cobertes pel mar en aquell temps.
Les vinyes ocupen la part més baixa, on la terra és més rica i conté més matèria orgànica. Però tampoc aquí tota la superfície és homogènia, les fondalades són més argiloses i mantenen millor l’escassa humitat. Aquesta varietat de sóls i textures en un àrea tant petita afavoreix la personalitat dels nostres vins, a més els sòls calcaris són els ideals pel conreu de la vinya.